.png)
El projecte és una iniciativa que mira d’unir la creació artística i l’educació
Des de fa catorze anys i amb evident intenció transformadora, En Residència posa en contacte diversos instituts de la ciutat amb artistes professionals que, al llarg de tot un curs i transitant camins atípics d’aprenentatge, conceben amb l’alumnat una peça del tot nova per a portar-la a escena. En parlem amb els protagonistes de l’experiència a l’institut Barri Besòs de Barcelona.
Imatges: Institut Barri Besòs.
Això és un bosc. Així es titula l’espectacle que l’institut Barri Besòs ha estrenat a la Sala Beckett dins del projecte En Residència. Es tracta de la sisena participació consecutiva del centre en aquest programa pioner a Barcelona que, any rere any, introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària. Com comenten el professor Jordi Sánchez i la professora Núria Alemany, artistes i estudiants convergeixen en l’espai per eixamplar els límits de l’aula i explorar noves vies d’aprenentatge:
"És un projecte en què se li dona la veu i la paraula a l’alumne, a l’estudiant i, per tant, ell és un element creador i les coses van per on ells volen que vagin."
"Hi ha els cossos i la seva presència d’una manera molt natural i molt espontània, essent ells mateixos i ocupant un espai a l’escena sense representar cap personatge; sense estar en una situació diferent de la que és."
Amb aquesta filosofia, al llarg de tot el curs i dins de l’horari lectiu, 21 estudiants del Besòs han participat de la concepció i realització d’una obra original i pròpia. I, tot i que no sempre ha estat fàcil:
"A mi els guions em fallaven. El que feia -no sé si es notava- era passar les pàgines i, quan veia la part en què abans parlava la meva companya, jo llegia la seva part i recordava la meva. I, d’aquí, ja continuava."
Finalment, els joves han fet pinya i se n’han sortit:
"Ens hem conegut més entre nosaltres; ens hem conegut millor. Hem compartit escenari i hem perdut la vergonya entre tots."
Amb el creador Oriol Puig Grau, l’alumnat ha dialogat i reflexionat sobre el processos creatius, la cultura i les arts. Graduat en l’especialitat de guió i dramatúrgia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), combina la seva carrera com a creador amb la d’actor. L’Oriol ha acompanyat els joves en una experiència que, a parts iguals, ha aconseguit neguitejar i engrescar l’artista:
"Durant el procés hi ha moments de veure-ho clar i hi ha moments que no. També depèn molt del seu grau d’implicació i de com estan; d’anar-los llegint i d’anar trobant com treballar dins d’aquestes dinàmiques. Però, de cop, les últimes setmanes, l’espectacle està ja quasi acabat i hi ha un procés d’adaptació al teatre; entra ja la tècnica, durant les sessions es poden començar a fer passes i tot el grup entén ja el que s’està fent."
Imatges: Institut Barri Besòs.
Un procés d’innovació i experimentació artístiques que s’ha basat en la recerca a l’interior del jo. Una barreja de textos escrits pels protagonistes d’aquesta ficció que brollen de l’interior dels joves i que, tot plegat, fan caure la disfressa per a revelar a través del personatge la part més íntima d’unes vivències aclaparadores. Llibertat, emotivitat, dinamisme i, sobretot, sinceritat ficcionada en escena; adolescents, creador i professors en tenen clara la millor part:
"El millor que he troba al projecte En Residència han estat els moments de creació i d’assajos amb els companys."
"Quan sortia, jo tenia por i em frenava. Llavors, venien un munt de nens i gent i t’animaven."
"De cop estar al teatre i dir <<OK! Tota aquesta feina que hem fet plegats ens ha portat fins aquí>>, va ser la part més bonica del procés."
"El millor és veure com, quan s’acaba una sessió de dues hores de treball on ells s’han transformat, surten feliços."
I heus aquí la clau de l’èxit? Perquè és a les mans de l’alumnat que hi ha el triomf del projecte. Perquè són els estudiants els veritables protagonistes d’una experiència interpretativa que han fet del tot seva i que ha aconseguit emocionar el públic:
"Cada cop que algú parlava, em transmetia moltíssims sentiments que ells volien fer arribar al públic."
La Cristina, l’Emma, el Derek, la Tania, la Janira, l’Antony i l’Iker; la Irina, l’Alicia, la Jana, l’Iván, l’Elisabet, la María i la Noa; la Yaiza, l’Anisa, l’Ahsan, l’Ijlas, l’Alisha, la Danae i el Raúl. Són ells i elles que, juntament amb el Jordi, la Núria i l’Oriol s’han apropiat del sistema cultural. Són ells i elles que, al capdavall, han fet realitat la voluntat de canvi d’En Residència. Repetirien? Tothom està d'acord que sí.
Que comenci l’espectacle!