Mireia Saura: "Si hi ha polèmica, tot el que diguis pot ser usat en contra teva"

Mireia Saura és directora de Comunicació i Màrqueting del Teatre Lliure. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i va cursar un màster en Comunicació pel Desenvolupament. Ha treballat a diferents institucions definint estratègies de xarxes, publicitat i comunicació tant online com offline. Darrerament el Lliure s'ha trobat immers en una polèmica lingüística arran de l'estrena de l'obra Les amistats perilloses.

Mireia Saura ha enfocat la seva carrera en l'àmbit comunicatiu. Imatge: Escena Oberta

Què opines com a cap de comunicació de l’estat actual del teatre en català?

Una gran quantitat de l'oferta teatral és en català. No sé si en bon estat o no, però se’n fa i se’n fa molt, de teatre en català. També se’n fa en castellà i se’n fa d’híbrid.

La teva feina com a cap de comunicació en què consisteix?

Ui… la comunicació engloba moltíssimes coses. Des de l’atenció al públic, el moment en què arribes al teatre i reculls la teva entrada, fins a la falca de ràdio que escoltes mentre esmorzes. Tenim, per una banda, els continguts propis, tot el que apareix al web del Teatre Lliure, també els perfils a les xarxes socials, la relació amb els mitjans de comunicació convencionals... Molta gent consumeix la premsa a través de les xarxes socials.

Comunicació individualitzada per tenir la màxima eficàcia.

Exacte. Després hi ha una part molt macro: a través de les banderoles del carrer, per exemple, et posiciones i existeixes en l'imaginari col·lectiu del teatre.

Què és el més gratificant de la teva feina?

Quan veig que la campanya de comunicació és completa. Quan veig que el material gràfic que hem generat comunica bé, que el vídeo també funciona, que els posts tenen repercussió. I sobretot, quan la platea està plena. Si a sobre està ple poc després d'haver estrenat, la satisfacció és total.

És fàcil rebre cobertura dels mitjans de comunicació convencionals?

Nosaltres tenim la grandíssima sort que el Lliure és un teatre de referència i històric. Aixequem el telèfon i gairebé sempre tenim una cobertura integral. En menor o major mesura sempre ens acaben fent cas. Afecta molt quina és la filia de l'editor o redactor en cap de cultura del mitjà. De què interessa al cap de secció.

Des del vostre departament, quin és el vessant a què dediqueu més esforç?

A generar nous públics i arribar a públic jove. Ho assolim quan la programació ens acompanya. Si l'obra no interpel·la la gent jove, ja pots fer màgia que no vindran. Ens trenquem el cap per veure com arribar a públic jove i potser ens arrisquem una mica massa poc.

Us heu plantejat obrir un compte a Tiktok?

Està sobre la taula, però de moment encara no està aterrat. S'ajunten moltes coses a nivell intern: qui se n'encarrega, qui hi parla, quins recursos humans hi destines i trobar el to que ens diferenciï. Tiktok té un repte humorístic difícil.

La col·laboració amb institucions culturals, com l'enfoqueu?

Ara, per exemple, tenim l'obra de Les amistats perilloses i sabem que el CCCB estan fent una exposició sobre el marquès de Sade, que tenen punts en comú. Hi parlem i pensem per què no fem una promoció i oferim un descompte per al Teatre Lliure.

Els períodes de crisis, de cancel·lacions o polèmiques, com els gestioneu?

Depèn. Amb la primera obra que vam cancel·lar per covid es va fer una comunicació general. En altres casos avisem només a qui ha comprat entrada. Si avises tothom, la imatge que dones és que el Teatre Lliure sempre va cancel· lant espectacles i no cal.

Quan hi ha polèmiques, preferiu quedar-vos-en al marge?

Quan hi ha polèmica, tot el que diguis pot ser utilitzat en contra teva. Diguis el que diguis, si volen generar foc, la comunitat en generarà. Ara bé, si t'interpel·len directament, sí que has de donar alguna explicació. Amb cada polèmica has de calibrar si és necessari.

En el cas de la polèmica lingüística, es discutia si el teatre s'havia de limitar a la directora.

De fet, només cal que miris quina és la realitat administrativa del Teatre Lliure. Hi ha una administració, el Ministeri de Cultura, que dona una gran quantitat de diners. Aquesta és la cosa meravellosa del Teatre Lliure que tens aquesta llibertat. Si la directora vol fer això, que ho faci. És la seva responsabilitat.

El Teatre Lliure com ho fa per no fomentar un sector precaritzat?

En el meu àmbit, no sempre anant als preus més econòmics. Sabem quant costa fer una sessió de fotos, maquillar, fer un vídeo. No rebentant preus.

Mireia Saura: "Tot és comunicació!" Imatge: Escena Oberta