top of page

Xavi Pardo: "Potser estrenem massa i exhibim poc"

  • Foto del escritor: Maria Domènech
    Maria Domènech
  • 26 may 2023
  • 2 Min. de lectura

Actualizado: 6 jun 2023

Xavier Pardo és periodista, crític de teatre, editor als informatius de Rac1 i col·laborador del web recomana.cat i la revista Entreacte. Ens explica com ha sigut la seva carrera cobrint el periodisme cultural a la ciutat de Barcelona.


Quan tens clar que la teva vocació és ser crític?

La meva vocació de tota la vida és la periodística, tractar amb les notícies. Però és veritat que el teatre m'ha interessat tota la vida, he fet teatre de forma amateur com a actor.




Amb tants anys de carrera, t’han passat moltes obres diferents pel camí: si haguessis de fer un podi de les 3 millors, quina no podria faltar-hi?

L'adaptació de la novel·la de Roberto Bolaño 2666 és una obra que marca història, una adaptació que va fer Àlex Rigola. En un muntatge de sis hores, va dividir l'obra en cinc actes jugant amb diversos llenguatges formals.




Veient la gran quantitat d’obres a les quals has assistit i tan diferents, de quin costat diries que cau la balança? Has vist més obres que consideres bones o dolentes?

En aquest país es produeix molt teatre, llavors l'exhibició és molt curta. No donem temps que el públic ho descobreixi. Hauríem de pensar si necessitem reduir les produccions per donar més vida als espectacles de la que tenen en cartell.




Centrant-nos ara en les produccions que mires, quantes obres pots arribar a veure en, per exemple, un més? I quines són la millor i la pitjor part de dedicar-te al teatre?

En un més normal, de mitjana uns cinc espectacles a la setmana. És un privilegi poder veure tant teatre. Si em volgués pagar de la meva butxaca tot aquest teatre que jo veig, hauria de filar molt més prim.




Alguna vegada t’has sentit pressionat o coaccionat per a parlar d’una forma concreta d’alguna producció?

L'opinió del crític és una opinió més, qualificada per tot el seu bagatge, però una més.




Quina missió té la política davant de l’escenari cultural actual? Què s'ha de demanar als polítics?

El primer que han de fer és creure-hi, i que la seva aposta sigui convençuda i amb diners per donar seguretat a l'ecosistema teatral.




Es pot viure de la crítica teatral? Has hagut de renunciar a alguna cosa?

Pot tenir un punt complicat per conciliar-la amb la vida familiar. Sí, sempre tinc una estrena, com un altre sempre té futbol el dissabte a la nit.




Traslladem la teva crítica dels escenaris a la realitat, quina valoració fas del gran teatre del món que ens rodeja?

Estem naturalitzant els discursos d'odi de l'extrema dreta. Fa molta por.




Xavi Pardo

Comentarios


bottom of page